Fa anys, quan el ioga no era una pràctica de moda com ho és ara, la paraula kundalini -l’energia que tots tenim en estat latent a la base de la columna-, era poc coneguda i pels qui ho era inspirava una gran veneració, reverència i respecte, potser en alguns fins i tot por. Es pronunciava gairebé en veu baixa i era el gran mite dels aspirants a ioguis i ioguinis. Se sabia que el despertar de kundalini s’havia de fer en unes condicions especials, quan la persona estigués preparada i sota l’atenta mirada d’un mestre expert que, d’altra banda, no es podia buscar si no que apareixia quan el deixeble estava llest. Es coneixien bé els riscos i perills d’un despertar de kundaliniinapropiat o en el moment en què la persona encara no estigués en condicions. A això precisament es dedica el llibre de Gopi Krishna, Kundalini, el yoga de la energia, on descriu com l’any 1937 va experimentar un despertar sobtat d’aquesta energia, i tots els pesars que va patir com a conseqüència. Sent una energia i una força divina que transforma totalment l’ésser humà, els perills que pot representar quan queda fora de control són d’un abast més que físic, i poden arribar a trastocar profundament des d’un punt de vista emocional i mental. Per tal d’ajudar a persones que experimentessin un despertar sobtat de kundalinii en base a la seva experiència, Gopi Krishna va crear la Fundació Kundalini.

El camí cap a l'interior que emprenem les persones, algunes persones, no està exempt de dificultats, però sempre, en algun racó del nostre itinerari podem trobar una petita llum, no creus? De vegades és una persona, un llibre, una vivència que et transforma..., perquè la vida no ens deixa mai sols. I en aquest procés, si veritablement volem emprendre el camí, el primer a observar és el nostre grau d’atenció. Aquesta serà la primera passa a fer, el primer a considerar, perquè sense atenció no hi ha camí, no hi ha ruta, no hi ha guia, no hi ha evolució. Tens problemes d'atenció? Et sembla de vegades que mentre fas una cosa una part de tu està en una altre banda? Sents que entretant el teu cos està en un lloc el teu cap se situa en un indret diferent? Això és habitual en algunes persones, però si anem a la deriva no podem emprendre cap trajectòria. Ens cal doncs, fer atenció, i el primer a atendre és el nostre anhel i determinació per a emprendre el camí del guerrer espiritual. El camí del guerrer espiritual, a què es refereix aquesta expressió?