Anirem a pams i començarem amb una postura, la del guerrer, virabhadrasana, que ens ajuda a arrelar-nos, a sentir la pròpia fortalesa a les cames i el centre de gravetat a la pelvis, mantenint la columna dreta i centrada en l'ara i aquí, sentint la postura sòlida per fora i molt tendre per dins. Amb una bona base, un bon arrelament, conscients del centre de gravetat, ens projectem cap amunt. La columna situada en present, la mirada en l’horitzó que guia el camí, sense perdre’s en el mar del passat ni en el demà. Amb aquesta força,l’energia del guerrer espiritual ens remunta quan ens sentim abatuts, ens dreça i ens consola, ens mena sempre cap a  la llum.  Sense ella, sense aquest impuls, els embats del treball interior probablement ens facin defallir, molt probablement. Hem de tenir molt present la força que tots portem dins.

El txakra manipura està situat a la columna lumbar i el seu àmbit de percepció es tota la zona del plexe solar, l’estómac. Allà experimentem la confiança amb el nostre potencial, l’energia, allà el guerrer espiritual es manté a l’espera de què, en els moments de dificultat, davant els imperatius de la ment i les trampes que ens fem, la seva força ens mantingui amunt i ens faci tirar endavant. L’hem de cultivar doncs, i amb molta cura, però com? Potser el concepte ens quedi molt abstracte, però la resposta sempre passa per l’acció, per actuar d’una determinada manera, per canviar la reacció per una acció conscient i voluntària. I d’oportunitats en tenim en cada obstacle amb què ens regala la vida.

Els obstacles, per bé que la temptació sigui buscar-ne la causa fora,  no els trobem en el nostre medi ambient, en l'exterior, sinó dins de nosaltres mateixos. Un d'ells, i molt important, són les resistències que posem perquè l'energia arribi al cor. Sí, és el que fem, almenys una majoria de persones: boicotejar la nostra capacitat d’estimar d’una manera tant recurrent que ens sembla normal. ¿O no ens ha passat mai que, quan l'altre actua de manera contrària als nostres interessos o necessitats, ens enfadem - "ja està bé...", no hi ha dret...", " es mereix que m'enfadi..."-, alimentant d’aquesta manera el ressentiment o la ràbia en detriment de l’amor?

Et sona?, alguna vegada t'has enfadat i has sentit desamor cap algú que estimes?Trobes normal que en aquells moments el que experimentis en relació a l'altre sigui una ràbia profunda, o qualsevol altre variant d'emoció negativa? Justifiques aquesta mena d'emocions davant d'una actuació que consideres inadequada? Potser et puguis reconèixer en circumstàncies d'aquest estil, és així? La veritat és que d’habituals com són les considerem fins i tot naturals, per bé que no només generen ressentiment entre les persones, sinó que el primer perjudici és cap a un mateix. Qui si no experimenta en el seu cos els tòxics emocionals? Quin fetge pateix les toxines negatives?

Si el que volem és anar fent, seguir la vida una mica a remolc, ja ens estarà bé i ni tant sols ens plantejarem que hi poden haver alternatives, altres realitats. Però si ens parem un moment a sentir-nos internament potser ens adonem que anar fent no ens portarà mai a la plenitud, no ens desenvoluparà com a persones. Si ens parem un moment i ens escoltem, és probable que sentim una crida interior, petita o gran, que ens remourà per dins. És aquest guerrer, ni home ni dona, sinó energia espiritual que es transforma a mesura que l’actualitzem en la nostra vida quotidiana. Llavors ja no es tractarà del nostre fetge patint la ira o el desconsol, sinó d’un gran poder radicalment transformador, revolucionari, que ens purificarà per dins i modificarà el nostre entorn d’una manera extraordinària. L'energia del guerrer espiritual ens condueix cap a la purificació i transformació permanents, però com?

En els moments en què ens assetgen pensaments que realimenten la negativitat, que ens desperten un emocional, si se’ns permet, molt pervers, ens podem situar en el cor. Es tracta, sense més, de prendre la decisió d'estimar en lloc de rebutjar, de no fomentar aquells pensaments que contaminen el nostre psiquisme. Potser encara estem molt lluny d’adonar-nos que tenim opcions, que malgastar l’energia en la crítica i el rebuig és només una opció davant de la capacitat de conduir tota la nostra atenció al cor. Racionalment, conscientment, convindrem que sí que és una opció, que tal i qual cosa, però i a la pràctica? En els revolts del  nostre dia, amb què ens trobem? ¿Quantes decisions de renúncia al ressentiment prenem, tot i sabent que, allà en el cor, és on realment la nostra anergia es transforma? Deia Anthony de Mello que la base de tot el patiment és la por, que la por es cura amb l’amor però que l’amor por. Ens cal sens dubte el guerrer espiritual, la força de la determinació i la renúncia per a emprendre aquest camí, aquesta via del treball interior. Sí, està clar que tots en parlem però, ai las!, quan deixarem de parlar i començarem a fer? Actuar des d’allà, obrant des del cor, esberlant les inèrcies que ens tanquen i alliberant aquestes energies ràncies perquè esdevinguin amor, aquesta és la força del guerrer espiritual. Tanmateix, cal acceptar que no és fàcil perquè les inèrcies que ens menen cap el rebuig són molt fortes, arrelades en recons inhòspits de l’inconscient. Sorgeixen sense més, com una resposta natural, i les justifiquem constantment, només cal mirar-nos la majoria de nosaltres. És per això que pel gran alliberament cal una força poderosa, una gran puixança, un guerrer espiritual disposat a transformar-les i conduir-les cap el cor. Antonio Blay deia que l’odi és amor despistat, una bona frase per al racó de pensar.

Rosa Daniel