Fa anys, quan el ioga no era una pràctica de moda com ho és ara, la paraula kundalini -l’energia que tots tenim en estat latent a la base de la columna-, era poc coneguda i pels qui ho era inspirava una gran veneració, reverència i respecte, potser en alguns fins i tot por. Es pronunciava gairebé en veu baixa i era el gran mite dels aspirants a ioguis i ioguinis. Se sabia que el despertar de kundalini s’havia de fer en unes condicions especials, quan la persona estigués preparada i sota l’atenta mirada d’un mestre expert que, d’altra banda, no es podia buscar si no que apareixia quan el deixeble estava llest. Es coneixien bé els riscos i perills d’un despertar de kundaliniinapropiat o en el moment en què la persona encara no estigués en condicions. A això precisament es dedica el llibre de Gopi Krishna, Kundalini, el yoga de la energia, on descriu com l’any 1937 va experimentar un despertar sobtat d’aquesta energia, i tots els pesars que va patir com a conseqüència. Sent una energia i una força divina que transforma totalment l’ésser humà, els perills que pot representar quan queda fora de control són d’un abast més que físic, i poden arribar a trastocar profundament des d’un punt de vista emocional i mental. Per tal d’ajudar a persones que experimentessin un despertar sobtat de kundalinii en base a la seva experiència, Gopi Krishna va crear la Fundació Kundalini.